A totxs lxs qui heu arribat fins aquí: En primer lloc, gràcies.
Hola! Aquesta pàgina canviarà cada dimecres.
Guarda't el link per tornar-hi :)
Si et preguntes què és això:
És la meva proposta per seguir-me compartint post-IG / Post-XXSS.
Si em vols donar el teu feedback, fes-ho via:
esteljuvanteny@gmail.com
"A large part of you has been extracted from you.
An ever-larger part of you now exists everywhere and nowhere. It’s both voluntary and involuntary.
It exists independently of your five senses.
There’s never been anything like this before.
And it will continue, even after you die."
Avui comparteixo amb vosaltres:
- Un petit striptease de l'última feina d'il·lustració
- El resultat malsònic d'una tasca acadèmica pel màster de formació de professorat
- L'aniversari del destetament
- La celebració també és lluita
Degut a la sobresaturació de feina, aquesta pàgina potser romandrà sense esser actualitzada una temporadeta... Però em podeu enviar cartes igualment eh <3
HE DESAPAREGUT.
EL 2026 M'HA XUCLAT COM HO FA UN COTXE AMB UNA BÓSSA DE PLÀSTIC QUE FLOTA A LA CARRETERA.
SUOSHHHHHH.
PER SORT NO M'HE QUEDAT ENGANXAT A LA RODA.
ENTRE MOLTES COSES DE SUPERVIVÈNCIA HUMANA, M'HE ESTAT DEDICANT A FER AIXÒ:
Il·lustracions per al pròxim àlbum de MARC VILAJUANA
ARA QUE TORNO A FLOTAR RECUPERO AQUESTA INICIATIVA
Son una mica un secret encara,
així que feu volar la imaginació.
PER ALTRA BANDA:
La quantitat de treballs que hem de fer pel màster de formació de professotat és RIDÍCULA. Tot el que ens manen pràcticament ho pot fer un robot en dos segons, no hi ha res a pensar. M'he hagut de complicar una mica més del compte la vida per motivar-me a fer el que ens manen, portava dies bloquejat.
No obstant això... heus aquí, la memòria de pràctiques:
ENTRA
Sí, la meva memòria de pràctiques també és un Hotglue...
EM CAGO EN EL SISTEMA EDUCATIU I EL PAPELEO DE LA MARE QUE HO VA PARIR.
ESKKKKKKE T'ENTREN GANES DE PENJAR-TE
CADA COP QUE ET DEMANEN UN PAPER PER TIRAR-TE UN PET.
En fi. SEGUIM.
Breu apunt: Un dia vull parlar de les novel·les problematiquissimes de gats fets amb IA.
ja està.
Passen coses boniques a la vida, el dia 15 de gener farà un any des que em vaig operar.
Us comparteixo un text que he escrit:
Un any del desplec
Sona de fons la cinta blava que em va regalar en Carlos.
Falten quatre dies perquè es compleixi un any des que em vaig operar per treure'm les tetes. Assegut davant el mirall em miro la cicatriu que em recorre el pit en horitzontal i que encercla, impecable, els mugrons. Me la repasso amb el dit, me l'estiro una banda, em miro i em pregunto: per què em feia tanta por semblar un noi? Si sempre n'he volgut semblar un?
M'assec als peus del llit, on un raig de sol en forma de triangle fa estona que il·lumina la pols que flota a l'habitació. Estirat amb el cos al Sol penso que és bonic i que he hagut de viure en una habitació on entrava el Sol per la finestra per entendre que els meus pèls taronges de les cuixes i de la panxa són bonics i que, que neixin allà on jo he decidit, és bonic. Em torno a repassar la cicatriu amb el dit. El sintetitzador d'en Carlos sona de fons i penso que sembla que toqui una corda d'un instrument. Cada nota coincideix estranyament amb el meu guitarreig, amunt i avall. Em miro els mugrons. L'aurèola era més grossa i es difuminava amb la resta de la pell, tenia glàndules mamàries i notava quan em tocava aquella part del cos. Haver experimentat aquest canvi en primera persona és de les coses més valuoses de la meva vida. No puc evitar desitjar que tothom tingui l'oportunitat de viure un canvi així. Desempallegar-se de la forma més conscient que pugui, d'una de les parts identitàries imposades que més ens marca a la societat i fer-ho amb la matèria pròpia. Hi ha gent que no ho necessita, que el seu canvi no té per què passar al pla material, però a mi se'm fa curt això, necessitava materialitzar, desplegar, un nou Estel· des d'aquí, des del pit. Mentre em toco la cicatriu. La senyora de l'edifici del davant em mira fixament per la finestra. Sovint es creuen les nostres mirades, alguns dies ella tafaneja descaradament, amb cara d'espant i jo li retorno una mirada desvergonyida, mentre continuo fent el que faig, en pilotes. Ella és una mica voyeur, jo una mica exhibicionista. Tanco els ulls i deixo que em miri. Comparteixo amb ella aquest moment i la seva mirada tafanera, plena de judici, no pot trencar el que soc. Si en vol un trosset, l'haurà d'engrapar a l'aire mirant com soc un cos, mentre ella en té un.
Obro els ulls, ja no hi és.
La cinta d'en Carlos dona la volta i sona la cara B.
També ha fet un any de la "festa de les tetes"
a.k.a ALGUIEN HA VISTO A MISTETAS, on vàrem recaudar 300 euros per altres operacions de reafirmació de gènere, i també celebrar que m'obrien en canal.
Fins i tot vàrem fer enfadar a un anarcoíncel amb el nostre disseny gràfic horripilant <3
La festa va ser un autèntic èxit
I fins aquí, per aquesta setmana, les noves de part meva. Moltes gràcies per dedicar una estoneta de la teva vida a llegir això, tot el meu amor per tu, siguis qui siguis.
No ens fan por les ruïnes perquè portem un nou món dins, que deia en Durruti.
Coses com aquesta valen tot l'esforç del món sencer...