A totxs lxs qui heu arribat fins aquí: En primer lloc, gràcies.
Hola! Aquesta pàgina canviarà cada dimecres.
Guarda't el link per tornar-hi :)
Si et preguntes què és això:
És la meva proposta per seguir-me compartint post-IG / Post-XXSS.
Si em vols donar el teu feedback, fes-ho via:
3.lll.lll@tutamail.com
"A large part of you has been extracted from you.
An ever-larger part of you now exists everywhere and nowhere. It’s both voluntary and involuntary.
It exists independently of your five senses.
There’s never been anything like this before.
And it will continue, even after you die."
Avui comparteixo amb vosaltres:
- El palimpsest de la meva depressió
- Icones pop a Sant Hilari Sacalm
- El meu Opus Magnum de fusteria i els llocs on m'ha portat
- El mapa d'Orgulls Rurals d'Espanya que forma part d'un estudi d'algú de qui no en se el nom i on apareix el nostre projecte FADA FORNIDA (número 15)
- L'Agrocuir i la Uni Anticapi
- El meu últim Drag Look
Quan era adolescent estava molt deprimit, els meus pares es negaven a acceptar-ho i encara que jo demanés que em portessin a veure un psicòleg, em deien que no, que jo no ho necessitava.
"Tu no estàs boja, no necessites res d'això i és molt car".
Vaig pintar al capçal d'on hi havia el meu llit, una cova de ratpenats de color negre.
Fa uns mesos, la meva mare ho va repintar de color blanc, però encara es veu una mica.
Per una banda agraeixo que no hi sigui perquè no ho feia un lloc còmode per dormir quan em quedo a casa seva.
Per l'altra banda, em recorda com de cínicament humorística pot esser la vida.
Aquesta cova va esser un refugi i una presó. Ja no l'habito. Que es tapi no fa que desapareixi.
Jo sóc la prova vivent de que se'n surt d'un lloc així.
També sóc la prova vivent de com de gòtica pot esser un adolescent.
La Lindsay, la Britney i la Paris a la lluna d'un cotxe aparcat al meu poble
La tomba que em va recolzar plorant al cementiri perquè se'm va espatllar el cotxe a Monterroso i encara estic de dol de moltes coses a la vida com per sumar-hi el carro del meu avi.
El gat i la casa on em van acollir molt amablement mentre m'arreglaven el cotxe. Grazas infinitas xente.
La captura de pantalla del vídeo de la "pedida de man" de Lois i Daniel just acabat el seu concert al Festival Agrocuir.
Vaig parar de gravar just aquí perquè estava plorant com una Magdalena
FARSA F. amb "F" de FESTA MAJOR
Nit de despertar a tots els "chasers" del poble i acabar amb la seva autoestima